Espelma fúnebre, mascareta i xeringa mèdica. Material per a l'eutanàsia.
Cultura i Entreteniment

L’Eutanàsia, dret a morir amb dignitat (Opinió)

Avui dia, malauradament, hi ha moltes malalties per a les quals no s’ha trobat una cura o es dona el cas d’un pacient no té opció a recuperar-se. És una realitat que alguns d’aquests pacients terminals, davant una mort imminent, prefereixen anticipar-se a la situació. Volen optar per pal·liar amb unes circumstàncies decadents, mitjançant una mort assistida, coneguda com a eutanàsia.

Si bé aquest és un tema que s’ha portat a debat les passades dècades, la regularització del dret a l’eutanàsia és un tema que ha trepitjat fort els últims anys. De fet, fa uns mesos, va obrir-se la possibilitat de la legalització del dret a la mort digna al territori espanyol, de forma definitiva.

Sense embuts, hi ha vegades en què morir és millor que viure. Això és el que afirmen alguns malalts terminals. Amb el pas del temps poden anar perdent facultats físiques i mentals. Per això, enfront una patologia incurable i agònica, volen, per decisió expressa i personal, retrobar la seva pau interior. És per això que demanen una forma de posar fi a la seva vida premeditadament. De forma digna. Davant un descens constant de la qualitat de vida d’un mateix. Sense que això suposi ser tractats de criminals o estar fora de la legalitat.

Un conegut cas és el del gallec Ramón Sampedro. Després de més de 28 anys en estat tetraplègic, amb l’ajuda de mans amigues i a la penombra de la justícia, va aconseguir posar fi a la seva vida. Va ser el 1998, amb 55 anys, quan va morir en un acte de gran coratge, reflexió personal i dignitat.

Creences, religió i eutanàsia

Malgrat alguns casos d’excepció, per a múltiples institucions religioses catòliques el dret a l’eutanàsia és considerat com una alteració del desenvolupament de la naturalesa humana. Suposa un pecat i pot considerar-se un suïcidi en si mateix. Aquesta creença per a alguns interfereix amb la voluntat de Déu i, per això, consideren que la mort assistida no pot ser legalitzada. Tampoc en casos terminals de patiment sever.

A parer meu, és absolutament legítim rebutjar a la mort assistida per creences o religions personals. Malgrat això, considero que en cap cas hauria de poder-se restringir la voluntat de qualsevol individu aliè a un mateix a triar amb plenes capacitats una forma de posar fi a la seva vida, respectant la seva dignitat i persona.

Totes les creences i formes de pensar han de ser respectades. Això implica no imposar les formes de pensament d’una religió o creença per sobre d’altres premisses perfectament respectables i a elecció del mateix pacient, o viceversa. Per tant, penso que l’elecció a l’eutanàsia ha de donar-se sempre que el mateix pacient així ho sol·liciti.

És per aquests motius que el dret a poder optar per a una mort assistida és essencial en el cas de pacients terminals, més encara en situació d’agonia. Per això és indispensable reclamar la regulació de l’eutanàsia i la completa i immediata despenalització de la seva realització o assistència, davant el desig d’una mort digna.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *